Resultats de la cerca
Es mostren 3386 resultats
llei de Bragg

Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…
tensor de Riemann
Física
Matemàtiques
Tensor una vegada contravariant i tres vegades covariant.
Definit per on { ijk } són els símbols de Christoffel de segona classe, lligats a l’espai de Riemann, on és considerada una forma diferenciable
llei de Planck
Física
Expressió formal que dona la densitat d’energia d’una radiació per unitat de volum i d’interval de freqüències, a partir de la teoria de Planck.
És expressada per en què h és la constant de Planck, ν la freqüència de la radiació, c la velocitat de la llum en el buit, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta
llei de Lambert
Física
Llei exponencial que expressa la intensitat de radiació que travessa un medi absorbent, en funció de la intensitat inicial i de la distància recorreguda en el medi (absorbància).
En el cas d’una solució, aquesta llei és coneguda com a llei de Beer o de Beer-Lambert
temperatura de Curie
Física
Temperatura per damunt de la qual totes les substàncies ferromagnètiques i ferrimagnètiques esdevenen paramagnètiques.
En general, el punt de Curie és inferior al de fusió
calorímetre de glaç
Física
Calorímetre isotèrmic, ideat per Robert Wilhelm Bunsen, emprat per a mesurar la calor específica de les substàncies a partir de la contracció de volum que es produeix en fondre’s una certa quantitat de glaç, quan hom hi introdueix la substància problema a temperatura elevada.
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal…
línia de surada
Física
Transports
Línia determinada per la intersecció de la superfície lliure de l’aigua amb la superfície d’un cos que sura, especialment la del buc d’una embarcació.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina