Resultats de la cerca

Equival a 1013,25 millibars o bé 1,033 kp/cm 2 al nivell del mar, a una temperatura de 15°C, amb un gradient de - 6,5°C/km des del nivell del mar fins a una altitud d’onze quilòmetres per sobre de la qual hom considera que la temperatura és constant i igual a - 56,50°C

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos…

És definida per °Twaddell = densitat -1 × 200, on la densitat és mesurada en g/cm 3 L’escala de Twaddell és relacionada amb la de Baumé °Bé per l’expressió

Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1

Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia

L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange

Aquest efecte, relatiu a la conductivitat d’electrons en sòlids, ha estat recentment reproduït amb àtoms ultrafreds atrapats en xarxes òptiques i s’ha corroborat que és un fenomen general degut a una competència entre les interaccions entre les partícules i la seva tendència a restar en una posició ben definida dins la xarxa

Aquesta secció eficaç és definida com la relació entre l’energia difosa i la densitat del flux energètic incident i té les dimensions d’una superfície Hom l’escriu on e i m són, respectivament, la càrrega elèctrica i la massa de cadascuna de les partícules que formen el sistema, i c la velocitat de la llum en el buit

En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi

En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les variacions de…