Resultats de la cerca

Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…

És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els…

Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són…

En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…

Aquest concepte, hipotètic i sense correspondència real, serveix per a definir la unitat CGS de massa magnètica o de pol magnètic com la que, situada a 1 cm d’una altra idèntica en el buit, la repelleix amb una força d’1 dina

Per a definir-la hom acostuma a utilitzar les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromaticitat , però també a vegades és expressada per les dues magnituds colorimètriques la longitud d’ona dominant to i la saturació Gràficament és emprat el diagrama de cromaticitat o dels colors, comprès dins un triangle, conegut com a triangle dels colors color

La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc

Siguin E, S i V l’energia, l’entropia i el volum, respectivament, emprats per a definir els diferents estats d’un sistema B i P o i T o la pressió i la temperatura del medi M amb què és en contacte després d’un canvi reversible en què és assolit l’equilibri termodinàmic amb el medi M, la disponibilitat o energia disponible és