Resultats de la cerca

L’esforç màxim fins al qual la deformació és reversible és anomenat límit elàstic Per a la utilització òptima d’un material cal treballar amb un valor d’esforços per sota del límit elàstic

El material flueix sense destruir-se, prenent noves estructures i canviant les propietats Si hom augmenta molt la intensitat dels esforços, l’estructura esdevé més rígida i es trenca

Si el material és elàstic, l’energia resta acumulada en forma d’energia mecànica en el material, la qual és recuperada en desaparèixer la deformació L’energia de deformació solament depèn dels estats inicial i final del material i no de la forma en què ha estat aconseguida la deformació Si el material no és elàstic, l’energia és consumida en el canvi d’estructura

En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic

El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt…

La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els inelàstics,…

Un cop anullat l’origen de la deformació el cos no torna a les dimensions originals

En la seva forma primitiva, hom l’enunciava segons l’expressió σ = E ε, σ essent la tensió en una direcció determinada, ε la deformació en la mateixa direcció i E el factor de proporcionalitat, anomenat mòdul de Young

La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada