Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
calefacció
Dispositiu en paraigua per distribuir aigua calenta des de dalt
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes…
Robert Vivian Pound
Física
Físic canadenc, resident als EUA des del 1923 i naturalitzat el 1932.
Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les projeccions…
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
zero
Física
Punt des del qual hom compta els graus o les divisions d’una escala.
col·limar
Física
Fer passar per un punt donat una visual mòbil des d’un instrument òptic.
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
infraroig
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones.
paral·laxi
Física
Angle format per les dues visuals que, des de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix objecte.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina