Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dispersió

Dispersió d’un raig de llum blanca produïda per un prisma
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
William Nicholson
Física
Físic i químic anglès.
Inventà l’aeròmetre que duu el seu nom i una màquina d’imprimir El 1800 modificà la pila de Volta i, juntament amb ACarlisle, descobrí la possibilitat de descomposició de l’aigua per electròlisi
Val Logsdon Fitch
Val Logsdon Fitch
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin
Jean Meusnier de la Place
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom
fórmules de Fresnel
Física
Fórmules que relacionen les amplituds reflectida (A´´) i refractada (A´) amb l’amplitud incident (A) del camp elèctric d’una ona lluminosa que incideix sobre un dielèctric isòtrop.
En el cas que el vector del camp elèctric sigui parallel al pla d’incidència, les fórmules són i essent l’angle d’incidència i r l’angle de refracció, i en el cas que el vector sigui perpendicular són En el cas que tingui una direcció qualsevol, per descomposició del vector aquest cas és reduït als anteriors Les fórmules de Fresnel permeten també d’estudiar el canvi de fase entre les ones incident, reflectida i refractada
espectre acústic
Física
Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les…
prismàtic | prismàtica
Física
Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment…
tricromia
Electrònica i informàtica
Física
Procediment consistent en la descomposició dels colors en tres components de manera que cadascun d’ells correspongui a un color patró fixat, dit color primari
.
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…