Resultats de la cerca

Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 — Gènova 1951,…

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, féu el mateix…

Fou observat per primer cop després d’una collisió de protons a l’experiment ATLAS del Gran Collisionador d’Hadrons al desembre del 2011 Té una massa propera als 10530 GeV

La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…

Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759

Descobrí mètodes fotogràfics especials que aplicà a l’estudi dels raigs còsmics, que després hom utilitzà en l’estudi de partícules carregades, i aconseguí d’identificar el pió Rebé el premi Nobel de física l’any 1950 Tingué un paper important en la fundació del CERN Director de les investigacions atòmiques al seu país, morí sobtadament durant unes vacances a Itàlia És autor de Nuclear Physics in Photographs 1947, entre moltes altres obres

Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…

Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° per sota del Sol…