Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llucana
Física
En un sistema òptic, nom genèric de les imatges anterior i posterior del diafragma de camp.
La llucana d’entrada és la imatge anterior del diafragma de camp i la llucana de sortida és la imatge posterior del diafragma de camp La llucana d’entrada es determina fent les imatges anteriors de tots els elements del sistema òptic, i esbrinant-ne quina subtendeix un menor angle des del centre de la pupilla d’entrada La imatge de la llucana d’entrada donada pel sistema òptic és la llucana de sortida
vinyetatge
Física
Obscuriment visible de les vores d’una imatge.
Es produeix quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena illuminació camp 21 8
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
pupil·la de sortida
Física
En un sistema òptic, imatge que el sistema dóna del diafragma real de l’aparell.
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
anells de difracció
Física
Anell causats per la interferència dels raigs lluminosos procedents de la difracció que sofreix la llum d’un focus lluminós en passar a través d’un diafragma circular de diàmetre molt petit.
Si la llum és monocromàtica, la interferència es manifesta per anells illuminats separats per anells ombrejats si la llum és blanca, la interferència dóna anells irisats
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
fora de camp
Física
Zona de l’espai-objecte d’un sistema òptic que no és visible per tal com els feixos de raigs que surten dels punts d’aquesta zona són obstruïts pel diafragma de camp.
La zona fora de camp s’estén a partir del camp límit