Resultats de la cerca

Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona

Hom anomena també així la difusió a què és sotmesa l’ona o el feix de partícules en qüestió com a conseqüència d’aquest procés

La base de la difracció de neutrons és la interacció entre els neutrons i els àtoms que formen la mostra bombardejada Com que els neutrons no tenen càrrega elèctrica poden travessar l’escorça electrònica dels àtoms i incidir sobre el nucli El xoc genera forces la intensitat de les quals depèn del nombre de nucleons els neutrons són dispersats pels xocs Atès que cada partícula subatòmica porta associada una funció d’ona, la interacció dels neutrons amb els nuclis es pot visualitzar com un diagrama de difracció D’aquesta manera la difracció de neutrons permet veure àtoms diferents i també…

Féu investigacions sobre la dispersió de la llum i sobre les propietats òptiques dels metalls Ideà el tub que duu el seu nom També féu estudis sobre la piroelectricitat dels cristalls

Així doncs, el poder rotatori específic α λ t =αζ /lc és, aproximadament, proporcional a 1/λ 2 Una substància que satisfà aquesta llei es diu que té una corba de dispersió plana

Estudià la dispersió rotatòria anormal i el dicroisme circular Amb H Mouton descobrí la birefringència magnètica efecte Cotton-Mouton Dissenyà la balança electromagnètica que duu el seu nom balança de Cotton Amb P Weiss estudià l’efecte Zeeman

Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física

Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres

Estudià a les universitats d’Erlangen i de Cambridge, on fou assistent de Rutherford Investigà amb Marsden la dispersió de les partícules alfa i determinà, amb Rutherford, el període radioactiu del radi El 1913 inventà el comptador de partícules, que perfeccionà el 1928 amb l’ajut d’E W Müller, conegut amb el nom de comptador de Geiger-Müller