Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
dispositiu electrònic molecular
Física
Nom que rep un dispositiu teòric basat en molècules orgàniques i que podria tenir la mateixa capacitat que els xips de silici.
Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles
autofocus
Fotografia
Física
Dispositiu que enfoca automàticament.
Regula automàticament el pla focal de la imatge de manera que coincideixi amb l’emulsió —o el sensor en el cas de càmeres digitals— per tal de proporcionar una imatge nítida És format per un o diversos sensors AF que cobreixen, cada un, un sector del fotograma Hi ha diversos sistemes d’autofocus l' estàtic , que enfoca objectes immòbils l' autofocus amb seguiment , que és capaç de detectar si un objecte està en moviment i mantenir-lo ben enfocat, i el dinàmic , format per diversos sensors AF i que és capaç de detectar si un objecte en moviment canvia de sensor AF i passar el control al sensor…
calefacció
Dispositiu en paraigua per distribuir aigua calenta des de dalt
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…
amortidor coherent perfecte
Física
Dispositiu que permet convertir la llum coherent en calor o energia elèctrica, anomenat també antilàser pel fet que realitza de manera inversa la tasca d’un làser.
El primers dispositius construïts enfoquen dos raigs de llum coherent idèntics dins d’una cavitat on una oblia de silici els refracta i reflecteix internament de manera repetida, de manera que les seves ones són anullades per interferència destructiva o, en la majoria dels casos, els seus fotons són absorvits per l’oblia El dispositiu té una eficiència superior al 99%
talla crítica
Física
Dimensions mínimes que ha de tenir la part activa d’un dispositiu nuclear (reactor, bomba) perquè, amb una configuració dels seus elements i un combustible determinats, pugui mantenir-s’hi la reacció de fissió en cadena.
La quantitat de material fissible combustible que hi ha en un dispositiu que té la talla crítica és anomenada massa crítica
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
catúfol
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sens fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous (en el qual cas disposen d’un petit orifici al soler), efectuar dragats o transportar materials.
S'omplen en la part més baixa del seu recorregut i es buiden per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada
Jules-Antoine Lissajous
Física
Físic francès.
Estudià els moviments vibratoris i introduí les conegudes corbes de Lissajous Inventà també un dispositiu òptic que permet l’observació d’un spot lluminós sotmès a vibracions, adaptat després per Helmholtz
generació d’harmònics secundaris
Física
Procés òptic no lineal en què fotons d’un raig de llum interaccionen amb un medi no lineal per esdevenir fotons amb el doble de freqüència, el doble d’energia i la meitat de longitud d’ona que els fotons inicials.
La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina