Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
nombre leptònic
Física
Cadascun dels nombres que hom atribueix als leptons a fi de distingir-los.
Són el nombre leptònic electrònic , el muònic i el tauònic En una interacció, cada nombre leptònic es conserva leptó
timbre
Física
Música
Qualitat d’un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica altura i intensitat.
El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so
espectre molecular
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa, absorbida o difosa per una substància a conseqüència de transicions entre els nivells energètics de les seves molècules.
Hom pot distingir-ne tres components l'espectre de rotació, l'espectre de vibració i l'espectre electrònic
Giovan Battista Baliani
Física
Físic italià.
Seguí la línia de Galileu, amb qui mantingué correspondència Fou un dels primers a distingir clarament massa i pes
magnetó
Física
Moment magnètic atòmic elemental.
Cal distingir entre el magnetó de Bohr i el de Weiss, bé que només el primer correspon a la realitat
coulomb
Física
Unitat de quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica; és una unitat derivada en el SI que equival a la quantitat d’electricitat transportada per un corrent d’un ampere en un segon; 1C = 1As.
Segons l’ampere considerat, cal distingir teòricament entre el coulomb absolut i l' internacional , però normalment és emprat el primer, anomenat simplement coulomb
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k=—dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa - 1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P T i el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
microscopi
Microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió, cal distingir entre el…