Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida…
càntir
Física
Antiga mesura de capacitat per a líquids (especialment vi o llet o oli), pròpia del País Valencià i de la Catalunya Nova, que equival a 10,77 l a València, 11,27 l a Castelló de la Plana, 11,38 l a Lleida i 11,55 l a Alacant..
És dividida en 12 porrons
unça
Física
Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura.
Dividida en 4 quarts d’unça o 16 argenços, equival a 33,33 g, de manera que 3 unces fan 100 g a Catalunya
santanell
Física
Instrument d’acer per a mesurar, amb una precisió d’uns 5’, els angles de les peces situats en posicions molt diverses per mitjà de l’angle format per dos regles.
En un d’ells és fixada una corona dividida en graus, i en l’altre, un sector circular que conté el nònius desplaçable respecte a la corona
mesuró
Física
Antiga mesura per a grans, equivalent a 1/6 de la mesura.
Coincideix amb el cop i la cossa en algunes comarques gironines Val 3,01 l a Girona i és igual a 1/2 quartà, o sia 3,05 l, a Lleida Comprèn en general 2 picotins, però a Lleida i en alguns altres llocs és dividida en 4 picotins
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid