Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
acre
Física
Unitat de mesura agrària d’origen germànic, utilitzada actualment a les illes Britàniques i als EUA.
A Anglaterra i als EUA equival a una superfície de 40 a 46 ca i 86 dm 2 a Escòcia, a 51 a i 43 ca, i a Irlanda, a 65 a i 55 ca
moment d’inèrcia
Física
En la rotació d’un cos entorn d’un eix determinat, resistència del cos a modificar la seva velocitat de rotació.
És el quocient entre el moment resultant de les forces i l’acceleració angular, i si el cos és constituït per n partícules de massa m i , situades a una distància r i de l’eix, el moment d’inèrcia és donat per la fórmula mentre que si el cos és constituït per una distribució contínua de massa, la fórmula és I e i x = ∫ v r 2 dm
barril
Física
Unitat anglosaxona de volum, d’un valor aproximat de 141,60 dm3, però no definida oficialment.
cinta mètrica

cinta mètrica
© Dreamstime
Física
Tira d’acer o de roba dividida en m, dm, cm i mm que serveix per a amidar longituds.
Les cintes de roba són impermeabilitzades i reforçades amb fils de niló o d’acer
barril
Física
Unitat de volum emprada als EUA, especialment per la indústria del petroli, de valor igual a 158,988 dm3 o 34,97 galons imperials.
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…