Resultats de la cerca

Estudià i es doctorà a Columbia 1939 i treballà a Berkeley amb RJOppenheimer 1939-41, a Harvard 1945-72 i a Los Angeles des del 1972 Formulà l’electrodinàmica quàntica i introduí la teoria quàntica de camps Compartí amb RPFeynman i STomonaga el premi Nobel de física del 1965

En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959

Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort

Estudià a Cambridge, on es doctorà el 1948 Treballà en el camp dels semiconductors a Anglaterra, als EUA i al Canadà en diferents empreses i fou professor de diverses universitats angleses i americanes Les seves recerques el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom i que donà a conèixer el 1963 efecte Gunn

Estudià a la Universitat de Nagoya, on es doctorà el 1967 Desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut Yukawa de Física Teòrica de la Universitat de Kyoto Per les seves aportacions al coneixement de la ruptura de les simetries en les partícules subatòmiques rebé el 2008 el premi Nobel de física compartit amb Yoichiro Nambu i Makoto Kobayashi

Emigrà als EUA, on es naturalitzà Es doctorà en física el 1967 a la Universitat de Chicago, i des del 1982 és professor de física de la Universitat de Princeton Fou guardonat amb el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Robert BLaughlin i Horst LStörmer, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega

Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall