Resultats de la cerca

Inventà el primer aparell destinat a obtenir llum polaritzada, construït amb làmines d’exfoliació d’espat d’Islàndia, el qual aparell avui porta el nom de nicol o prisma de Nicol Emprà noves tècniques de preparació de mostres per a microscopi, que foren molt utilitzades per a l’estudi dels fòssils vegetals

Fou membre de la Royal Society de Londres i professor de matemàtiques a la Universitat d’Edimburg Inventà el telescopi de reflexió que duu el seu nom

Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el…

Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917

Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de Maxwell-Boltzmann…

Fou professor a la Universitat de Glasgow És un dels creadors de la termodinàmica, en el qual camp féu nombroses aportacions Treballà en diverses màquines i motors tèrmics de vapor, d’aire calent, etc i ideà el cicle que duu el seu nom Estudià també l’equilibri dels cossos elàstics Publicà nombroses obres i articles, com A Manual of Steam Engine 1859 i Miscellaneous Scientific Papers 1881, obra pòstuma

Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions, el 2002 el…

Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el 1992 fou un…

Féu recerques sobre els quaternions, l’ozó, la teoria cinètica dels gasos, la termoelectricitat, els raigs positius, etc Publicà nombroses obres, com Introduction to Quaternions 1873, Properties of Matter 1885 i Scientific Papers 1898-1900

Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947