Resultats de la cerca

Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física

Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…

Per a medis materials en repòs, hom les pot enunciar matemàticament així div E = ρ/ε 0 1 div B = 0 2 rot E = ∂ B /∂ t 3 rot B = μ 0 j +ε 0 ∂ E /∂ t 4 El mèrit principal de Maxwell consistí a reunir sota un mateix formalisme els coneixements que hom ja tenia dels fenòmens electromagnètics gràcies als estudis anteriors d’Ampère, Faraday, etc —equacions 1, 2 i 4—, alhora que proposà l’equació 3 per representar els efectes elèctrics d’un camp magnètic variable en el temps Una conseqüència immediata d’aquestes equacions és la possibilitat teòrica de la propagació d’ones…

L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange

Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…