Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
principi d’incertesa

Principi d’incertesa, quan el fotó localitza la partícula, la seva velocitat canvia de forma sobtada (efecte Compton) i el procés de detecció del fotó difós comporta una certa indeterminació
© Fototeca.cat
Física
Principi enunciat per W. Heisenberg.
Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis…
mesura dèbil
Física
Tècnica del camp de la mecànica quàntica que permet mesurar una variable d’un sistema quàntic sense pertorbar-lo de manera apreciable.
El 2011 un equip de físics canadencs aconseguí mesurar amb aquesta tècnica el moment i la posició de fotons individuals mitjançant un experiment amb un interferòmetre de doble escletxa Aquesta fita no contradiu el principi d’incertesa enunciat per Heisemberg
principi d’exclusió
Física
Principi segons el qual en un àtom qualsevol no hi pot haver dos electrons en el mateix estat quàntic.
És a dir, han de tenir diferent el valor d’algun de llurs nombres quàntics Fou enunciat per Pauli el 1925, i ha permès d’estudiar l’estructura de l’àtom, explicar l’espectre òptic i el de raigs X de qualsevol àtom i justificar l’ordenació dels elements a la taula periòdica
tercer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.
Aquest principi emana del teorema de Nernst, enunciat el 1906 i completat per Planck el 1912 amb la hipòtesi que en el zero absolut l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero Una conseqüència del tercer principi és que el zero absolut no es pot atènyer amb un nombre finit de transformacions termodinàmiques
Johannes Nicolaus Brønsted
Física
Fisicoquímic danès.
Professor de química de la Universitat de Copenhaguen i director de l’institut fisicoquímic d’aquesta universitat Es distingí per treballs de recerca sobre catàlisi, propietats dels ions, cinètica química i, sobretot, juntament amb Thomas Martin Lowry, en l’enunciat de la teoria àcid-base , que porta llur nom àcid de Brønsted-Lowry , base de Brønsted-Lowry
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
teoria de les fluxions
Física
Matemàtiques
Teoria desenvolupada per I.Newton que constitueix el precedent més immediat de la teoria de derivades.
Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció…
George Gamow
Física
Físic soviètic, naturalitzat nord-americà l’any 1939.
Estudià a les universitats de Leningrad, de Göttingen, de Copenhaguen i de Cambridge i fou deixeble de Bohr i de Rutherford Fou professor de física teòrica a la Universitat de Leningrad i, des del 1934, a la Universitat George Washington EUA Entre els seus treballs més importants es destaquen l’elaboració d’un model de nucli atòmic, anomenat del fluid nuclear , i l’enunciat de la regla de Gamow-Teller Ha estudiat les reaccions termonuclears que tenen lloc a l’interior dels estels, ha elaborat una teoria neutrínica de les supernovae i ha construït un model, dit de les capes, per als estels…
teoria orpuscular
Física
Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.
El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix…