Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
transformació de contrast
Física
Transformació dels potencials electromagnètics en uns altres d’equivalents.
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…
període
Física
Temps T, característic de qualsevol moviment periòdic, que transcorre entre dos estats de moviment consecutius i equivalents.
És l’invers de la freqüència i, a més a més, en el cas d’un oscillador harmònic, és relacionat amb la pulsació W per la fórmula T = 2P/W
fibla
Física
Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes, equivalents a 220.000 litres/24 hores.
La fibla grossa era igual a 500 plomes, o sigui, a 1100000 litres/24 hores
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…