Resultats de la cerca

Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854

Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt

El 1895 realitzà d’una manera pràctica, juntament amb Wien, el cos negre imaginat hipotèticament per Kirchhoff Amb Pringsheim 1897 comprovà experimentalment la llei de Stefan-Boltzmann i establí les bases que permeteren a Planck de formular la teoria quàntica

Investigà la teoria quàntica i l’estructura atòmica Entre les seves obres cal destacar From Dualism to Unity in Quantum Physics 1960 i New Foundations in Quantum Mechanics 1967 Establí el factor que du el seu nom factor de Landé

Féu recerques sobre la compressibilitat dels gasos, la resistivitat elèctrica on establí la fórmula que duu el seu nom, la constant solar, etc Inventà la brúixola de tangents, el piròmetre magnètic i el pirheliòmetre És autor dels Éléments de physique expérimentale et de météorologie 1827

Investigà el comportament de les esferes i dels cilindres en rotació quan travessen un cos fluid, com l’aire efecte Magnus, d’aplicació en l’artilleria Establí amb exactitud el coeficient de dilatació dels gasos 1/273, i estudià també la conductibilitat de diferents líquids i gasos

Investigà els coets propulsats per combustibles i comburents líquids, i pel març del 1926 provà amb èxit el primer coet d’aquest tipus Hom el considera un dels pioners de l’astronàutica Establí el principi del coet de diverses fases i collaborà en la construcció del bazooka

S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls

S'aplicà a l’estudi de l’efecte Peltier i les seves aplicacions, i aconseguí de glaçar l’aigua mitjançant el pas d’un corrent elèctric en un circuit format per dos metalls diferents El 1834 establí la llei que duu el seu nom, sobre el sentit dels corrents elèctrics creats per inducció electromagnètica