Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
William Alfred Fowler
Física
Físic nord-americà.
Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar
interferometria
Física
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que s’ocupa de les interferències i de llurs aplicacions.
La interferometria és àmpliament utilitzada en astronomia per a obtenir imatges d’alta resolució del cel Això s’aconsegueix combinant el senyal que arriba d’una mateixa font estellar a telescopis situats en diferents llocs de la Terra La interferometria també es fa servir en tectònica de plaques per a mesurar la deriva de les plaques continentals
nucleosíntesi
Física
Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada (de l’ordre d’un milió de kelvins).
Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial
Robert Emden
Física
Físic suís.
Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für Astrophysik” 1930,…
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i interestellar per exemple…