Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
estructura fina
Física
Desdoblament d’un nivell d’energia a causa de la interacció spin-òrbita.
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
estructura de Weaire-Phelan
D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
constant d’estructura fina
Física
Constant fonamental adimensional que mesura la interacció d’una partícula carregada amb el camp electromagnètic.
El seu valor, d’acord amb mesures experimentals del 2008, és α = 1 / 137,035 999 08451, on la xifra entre parèntesis indica la incertesa estàndard
espectre d’estructura fina
Física
Espectre atòmic en què les ratlles espectrals han estat desdoblades a conseqüència de l’acoblament spin electrònic/moment angular orbital.
espectre hiperfí
Física
Espectre atòmic en què les ratlles han estat desdoblades a conseqüència de la presència de diferents isòtops de la substància estudiada o de l’acoblament spin nuclear/moment angular total.
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
cristal·lí | cristal·lina
tokamak
Vista escorxada de tokamak del JET; A, circuit magnètic; B, estructura mecànica; C, bobines generadores del camp magnètic toroidal; D, bobines internes generadores del camp magnètic poloïdal; E, cambra de buit; F, bobines externes generadores del camp magnètic poloïdal
Física
Dispositiu experimental destinat a estudiar problemes de confinament del plasma que, mitjançant paranys magnètics tancats, el manté en un espai de forma anular i, per tant, no pot escapar-se per desplaçament al llarg de les línies de força del camp magnètic.
Desenvolupat inicialment a l’URSS, posteriorment n'han estat construïts als EUA, el Japó, l’Estat francès, l’Alemanya Federal i el Regne Unit, i han atès temperatures de l’ordre dels 60 milions de graus El tokamak és un dels dispositius que dóna més esperances als investigadors de poder aconseguir la realització d’un reactor nuclear de fusió confinament , JET El terme és l’acrònim de Toroidal’naja kamera s magnitnym polem , "cambra toroidal amb camp magnètic’ L’any 2010 s’inicià a Cadarache França la construcció d’un tokamak de grans dimensions que constituïa l’element central del projecte …
desintegració
A l’esquerra, desintegració del K43, que es transforma en un Ca43 per emissió d’un electró (β-); a la dreta, esquema de la desintegració del Sc43, que es transforma també en Ca43 sigui emetent un positró (β+) sigui capturant un electró perifèric (EP); al centre, representació dels distints estats excitats del Ca43, i els diferents tipus de radiació γ emesos per un àtom en passar a l’estat fonamental
© fototeca.cat
Física
Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom troba, sovint…