Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant…
temperatura
Física
Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…
balança de Cavendish

Esquema simplificat d’una balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
antiferromagnetisme
Física
Magnetisme que presenten alguns metalls, aliatges i sals dels elements de transició (com el FeO, MnO, MnO 2
), en què la susceptibilitat magnètica és molt baixa però creix amb la temperatura.
Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparallels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme magnetisme
bescanvi isotòpic
Física
Entre dues molècules, substitució mútua d’àtoms d’un mateix element però isotòpicament diferents
.
L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules
Klaus von Klitzing
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart
Henry Way Kendall
Física
Físic nord-americà.
Treballà a Stanford i al Massachusetts Institute of Technology, on fou professor des del 1961 Fundà la Unió de Científics Compromesos i es destacà per les seves crítiques a la guerra dels estels, impulsada per l’expresident nord-americà R Reagan El 1990 rebé el premi Nobel de Física junt amb J Friedman i R Taylor pels seus treballs realitzats entre 1967 i 1973 que significaren la primera evidència experimental de l’existència real dels quarks
paritat
Física
Transformació lineal definida en un espai qualsevol tal que a cada punt x de l’espai li assigna el punt -x
.
La invariància dels fenòmens físics sota la transformació de la paritat fou acceptada fins el 1955, en què Lee i Yang feren notar que no hi havia evidència experimental d’aquesta invariància en les desintegracions nuclears beta i en altres interaccions febles Un experiment proposat per ells i realitzat per Wu relatiu a la desintegració beta del cobalt provà que les interaccions febles no són invariants sota la transformació de la paritat, és a dir, que la paritat no es conserva en les interaccions febles
teorema de Bell
Física
Teorema elaborat el 1966 per J.Bell, en el marc de la controvèrsia entre determinisme i indeterminisme que provoca la mecànica quàntica.
Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables…