Resultats de la cerca

Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència

Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet radiació β de 0,156…

En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant

Aquest mètode constitueix el fonament dels calorímetres de mescla calorímetre

Per exemple, si aquesta és la càrrega elèctrica i no hi ha bescanvi de càrrega entre les partícules interaccionants, hom parla de corrent neutre , i, si n'hi ha, hom parla de corrent carregat

Aquest fenomen té un interès pràctic quan hom estudia l’evolució de les molècules formades per àtoms pertanyents a diferents isòtops del mateix element traçador

Formalment hom l’escriu v = Δ s/ Δ t , Δ simbolitzant la diferència entre el valor inicial i final de s i t Primerament la velocitat fou un dels conceptes que hom definí en l’estudi del moviment d’un punt material, però posteriorment fou generalitzat per a l’evolució de qualsevol paràmetre amb el temps Si al llarg d’aquest l’evolució no és uniforme, hom parla de velocitat mitjana , i per a conèixer la velocitat instantània cal portar al límit, per a Δ t →0, la relació que expressa la velocitat, que, per definició, correspon a la derivada del paràmetre respecte al temps, és a dir En el…

Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…