Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
milla mesurada
Física
Distància, de valor conegut exactament, limitada per dues fites situades a la costa.
disc d’Airy
Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments
màquina d’Atwood
Gravat del segle XVIII d’una màquina d’Atwood
© Fototeca.cat
Física
Aparell inventat per G. Atwood per tal de comprovar el principi fonamental de la dinàmica i el principi d’inèrcia.
És constituït per una politja que pot rodar amb fregadís pràcticament nul i un fil de niló o de seda de pes negligible, que, descansant-hi, suporta als seus extrems dues masses M exactament iguals En aquestes condicions el sistema es troba en equilibri indiferent Per tal de comprovar el principi fonamental de la dinàmica hom colloca damunt una de les masses M una altra massa addicional m l’equilibri és trencat i és mogut el sistema pel pes de m , que li comunica una acceleració a La força que actua és mg , on g és l’acceleració de la gravetat Segons el principi fonamental de la…
quartera
Quarteres de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes.
Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
principi d’incertesa
Principi d’incertesa, quan el fotó localitza la partícula, la seva velocitat canvia de forma sobtada (efecte Compton) i el procés de detecció del fotó difós comporta una certa indeterminació
© Fototeca.cat
Física
Principi enunciat per W. Heisenberg.
Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis fonamentals de la mecànica…
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció…
autocol·limació
Física
Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.
Hom disposa un mirall pla a l’espai imatge i hom va variant la posició de la font puntual fins que la imatge final es formi just damunt seu
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i V la…
partícula beta
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és…