Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
corpuscle
Física
Partícula molt petita considerada, hipotèticament, com a constituent elemental de la llum.
Posteriorment, el mot ha estat emprat per a designar el fotó i, per extensió, com a sinònim de partícula elemental
força centrípeta
Física
Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
Per extensió, hom també anomena així la component de la força perpendicular a la trajectòria que descriu qualsevol punt material El valor d’aquesta força F és donada per la fórmula F = m a c , ¦ a c ¦ = v 2 / ρ, on a c és l'acceleració centrípeta i ρ el radi de la curvatura
aiminada
Física
Antiga mesura agrària equivalent a una extensió de terra capaç de contenir una aimina de sembradura.
camp visual
Física
Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
En les zones centrals del camp la visió és més perfecta que en les perifèriques La conservació del camp visual normal depèn de la integritat de la funció de la retina, del nervi òptic, del quiasma, i de les vies i els centres òptics L’exploració del camp visual, que pot ésser manocular o binocular, és duta a terme mitjançant la perimetria o la campimetria
estadística de Maxwell-Boltzmann
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de partícules en funció dels possibles valors de l’energia tenint en compte els principis de la mecànica clàssica.
Utilitzada inicialment per a descriure el comportament dels gasos ideals, hom l’aplicà, per extensió, a l’estudi del gas electrònic dels metalls, on començà a fallar, pel fet que aquesta estadística ignora les lleis quàntiques per analitzar aquests casos han estat desenvolupades altres estadístiques, com la de Bose-Einstein i la de Fermi-Dirac L’estadística de Maxwell-Boltzmann ha permès, però, de construir un model, el de gas ideal, on es reflecteix completament el sistema formal de la termodinàmica clàssica i d’on hom pot extreure una interpretació probabilística de l'…
turbulència
Física
Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit
centúria
Física
Agronomia
Terme amb el qual hom sol designar a Girona una extensió considerable de terreny forestal sense mesura exacta.
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs ultraviolats…
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…