Resultats de la cerca

En algunes figures el seu centroide és determinat geomètricament Per exemple, en un triangle és el punt d’intersecció de les mitjanes, i en els polígons políedres regulars és el centre de la circumferència esfera circumscrita Donat un conjunt discret de punts x 1 ,, x n amb masses m 1 ,, m n , punt que té per coordenades la mitjana de les coordenades dels punts ponderada per les masses En altres figures es poden trobar per integració les expressions de les coordenades del centroide Així, en figures amb una distribució de massa contínua φ x , el centroide…

La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès

Són la manifestació de la interferència que es produeixen entre si les radiacions de llum blanca quan travessen o es reflecteixen en una làmina molt fina i transparent de cares no paralleles Les irisacions que presenten una bombolla de sabó o les figures de color més o menys regulars que a vegades es formen en posar en contacte dos vidres plans, obeeixen el mateix fenomen

Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures…

S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…

Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…

Estudià a Peterburg i fou professor de diversos centres acadèmics 1894-1918 i 1924-31 Féu investigacions en diversos centres de Leningrad 1924-28 i 1928-31 i d’Arkhangel’sk 1931-33 Estudià els cossos ferromagnètics, i des del 1897 treballà en la transmissió elèctrica a distància El 1907 proposà la utilització del tub de raigs catòdics per a la reproducció d’imatges de televisió amb aquest aparell aconseguí la transmissió de figures geomètriques simples i la reproducció d’aquestes sobre la pantalla del tub proposà també un sistema de sincronització forçada per a la transmissió i…

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…

Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…