Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
biofísica
Biologia
Física
Estudi dels fenòmens biològics mitjançant mètodes físics o fisicoquímics.
La utilització de mètodes físics en biologia és molt antiga tanmateix, bé que els instruments dels primers anatomistes i cirurgians poden ésser considerats com a tals, de fet no és una utilització sistematitzada conscientment fins a la descoberta del microscopi òptic, que, al llarg de més de dos segles, impulsà tota una sèrie de perfeccionaments tècnics que han estat decisius per a fixar l’estructura de la cèllula i també la dels teixits dels organismes superiors La invenció del microscopi electrònic 1933 ha permès d’arribar a fixar la ultraestructura de la cèllula, és a dir, l’estructura…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…
metrologia
Física
Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten.
A través de l’evolució de la ciència la metrologia ha estat aplicada a la substitució dels models de les unitats fonamentals de mesura anomenats patrons per models obtinguts de fenòmens físics inalterables i de fàcil reproducció Així, hom ha definit el metre , patró de longitud, a partir de la longitud d’ona de la ratlla ataronjada de l’espectre emès per l’isòtop de massa 86 del gas criptó Anàlogament, el segon patró, el del segon, que fou definit astronòmicament el 1900 en funció del temps emprat per la Terra a fer una revolució al voltant del Sol, pot ésser definit ara sobre fenòmens més…
fotòmetre
Física
Dispositiu o aparell per a mesurar magnituds fotomètriques.
Els fotòmetres poden ésser visuals que utilitzen l’ull humà com a instrument de comparació i físics que utilitzen com a receptors cèllules fotoelèctriques, plaques fotogràfiques, etc Entre els visuals hi ha el de Bunsen , el de Lummer-Brodhun i el d’ombra , emprats per a mesurar intensitats lluminoses, i entre els físics, els emprats en fotografia i els destinats a mesurar nivells d’illuminació
nombre característic
Física
Cadascun dels nombres adimensionals que hom obté en establir la relació entre grups de magnituds físiques (forces, velocitats, energies, volums, etc).
Els nombres característics nombre de Mach, nombre de Reynolds, nombre de Nusselt, etc són utilitzats per a facilitar l’anàlisi teòrica de les lleis dels fenòmens físics
mesura dèbil
Física
Tècnica del camp de la mecànica quàntica que permet mesurar una variable d’un sistema quàntic sense pertorbar-lo de manera apreciable.
El 2011 un equip de físics canadencs aconseguí mesurar amb aquesta tècnica el moment i la posició de fotons individuals mitjançant un experiment amb un interferòmetre de doble escletxa Aquesta fita no contradiu el principi d’incertesa enunciat per Heisemberg
Ivar Giaever
Física
Físic nord-americà d’origen noruec.
Treballà a l’institut noruec de tecnologia i després als EUA a la General Electric Ha fet recerques sobre les aplicacions de l’efecte túnel descobert per L Esaki i BJosephson i per això compartí amb aquests dos físics el premi Nobel de l’any 1973
constant radioactiva
Física
En una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie (núclid), probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que la componen.
La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1
Max Karl Ernst Ludwig Planck
Física
Físic alemany.
Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina