Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
luminescència
Física
Emissió de llum que presenten certes substàncies quan són convenientment excitades, produïda sense cap elevació de la temperatura i caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació per a determinades longituds d’ona és més elevada que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
La luminescència no inclou, per tant, l’emissió de llum dels cossos a alta temperatura, que és anomenada incandescència Atenent la persistència de l’emissió un cop ha cessat la causa excitant, hom divideix la luminescència en fluorescència i fosforescència Hom aconsegueix l’excitació de les substàncies luminescents transmetent-los algun tipus d’energia, la qual pot ésser en forma de fotons fotoluminescència , fonament de les làmpades fluorescents, d’electrons catodoluminescència , fonament dels tubs de televisió, d’energia d’un camp elèctric electroluminescència, d’energia d’…
Hiroshi Amano

Hiroshi Amano
© Nagoya University
Física
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989, conjuntament amb Isamu Akasasi obtingué el díode electroluminescent LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…
Isamu Akasaki

Isamu Akasaki
© Y. Nakamura / Meijo University
Física
Enginyer electrònic japonès.
Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons…
Stefan Hell

Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz
Física
Físic alemany d’origen romanès.
La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els…
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué…
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…