Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Joan Ignasi Cirac i Sasturain

Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Física
Físic.
El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…
Cecil Frank Powell
Física
Físic anglès.
Descobrí mètodes fotogràfics especials que aplicà a l’estudi dels raigs còsmics, que després hom utilitzà en l’estudi de partícules carregades, i aconseguí d’identificar el pió Rebé el premi Nobel de física l’any 1950 Tingué un paper important en la fundació del CERN Director de les investigacions atòmiques al seu país, morí sobtadament durant unes vacances a Itàlia És autor de Nuclear Physics in Photographs 1947, entre moltes altres obres
Ernst Abbe
Erns Abbe
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació…
José Casares Gil
Física
Químic i físic gallec.
Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats
Roger Y. Tsien

Roger Y. Tsien
© The University of North California
Física
Bioquímic nord-americà.
Graduat en química a la Universitat de Harvard 1972, es doctorà el 1977 a la Universitat de Cambridge, on posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1981, que passà a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on fou professor fins el 1989 Des d’aquest any fou professor al departament de fisiologia i anatomia de la Universitat de Califòrnia San Diego i investigador al Howard Hughes Medical Institute A partir de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein desenvolupà diverses proteïnes emissores d'altres colors que han resultat crucials en aplicacions a les…
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…
David Brewster
Física
Físic escocès.
Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° per sota del Sol…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels mamífers, i demostrà…
Stefan Hell

Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz
Física
Físic alemany d’origen romanès.
La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…
Stuart Parkin
Física
Físic britànic.
Doctorat per la Universitat de Cambridge 1981, féu estudis de postdoctorat al Centre de Recerca d’Almaden, a San José Califòrnia de la companyia IBM, on obtingué la màxima distinció en recerca fellow el 1999 i d’on és cap del departament de magnetoelectrònica És també professor consultor al Centre IBM-Universitat de Stanford de recerca i aplicacions en espintrònica En 2004-06 dugué a terme recerca a l’Escola Superior Tècnica de la Universitat d’Aquisgrà Els seus treballs, dedicats al desenvolupament de l’espintrònica, han permès multiplicar la capacitat dels discos magnètics per a…