Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
albedo
Física
Coeficient de reflexió que caracteritza l’eficàcia d’un reflector de neutrons en un reactor nuclear.
És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
Boris Rosing
Física
Físic rus.
Estudià a Peterburg i fou professor de diversos centres acadèmics 1894-1918 i 1924-31 Féu investigacions en diversos centres de Leningrad 1924-28 i 1928-31 i d’Arkhangel’sk 1931-33 Estudià els cossos ferromagnètics, i des del 1897 treballà en la transmissió elèctrica a distància El 1907 proposà la utilització del tub de raigs catòdics per a la reproducció d’imatges de televisió amb aquest aparell aconseguí la transmissió de figures geomètriques simples i la reproducció d’aquestes sobre la pantalla del tub proposà també un sistema de sincronització forçada per a la transmissió i…
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…
ortoscòpia
Física
Propietat d’aquells sistemes òptics que donen imatges de proporcions correctes, és a dir, sense aberracions geomètriques.
efecte moaré
Física
Efecte òptic consistent en l’aparició de bandes o franges (o de zones alternativament clares i obscures), anomenades de moaré, quan hom superposa un conjunt de corbes geomètriques equidistants a un primer conjunt de corbes geomètriques equidistants, essent la distància entre les corbes d’aquests conjunt lleugerament diferent de la distància entre les corbes del conjunt superposat.
El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…