Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov

Es graduà el 1900 a Munic i començà el 1904 a ensenyar física a la Universitat de Göttingen Aquest mateix any donà a conèixer la seva teoria de la capa límit, teoria que constitueix una aportació molt important a la mecànica dels fluids Estudià també els fenòmens de transmissió de la calor Publicà Vier Abhandlungen zur Hydrodynamik und Aerodynamik 1927

Es graduà a la Universitat de Moscou el 1930 i en fou professor des del 1936 fins al 1956 Des d’aquest any fins al 1965 fou director de l’institut de recerca nuclear de Dubna Treballà en el camp de la física i estudià les reaccions en cadena i la física de les partícules Fou membre de diverses acadèmies científiques

Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer

Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en enginyeria química per l’Institut Politècnic de Brooklyn i més endavant treballà a l’empresa General Electric El 1950 tornà als estudis universitaris i el 1955 obtingué un doctorat en física per la Universitat de Columbia, on treballà fins el 1963, que s’incorporà al Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford, on determinà l’existència de la partícula subatòmica leptó tau Rebé el premi Wolf de física el 1982 i el Nobel, també de física, el 1995

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…