Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
camp magnètic giratori
Física
Camp magnètic de mòdul constant la direcció del qual gira amb una velocitat angular constant ω en un pla fix P
.
Sol ésser produït per un conjunt de N bobines fixes idèntiques, els eixos de les quals són situats al pla P , i que són recorregudes per les N components d’un corrent polifàsic Constitueix el principi del funcionament de les màquines elèctriques de corrent altern
binaural
Física
Dit de l’audició de sons mitjançant les dues orelles i referit tant a l’excitació com a la sensació.
Hom anomena diòtia el cas en què l’excitació o la sensació són idèntiques per a les dues orelles, i dicòtia si són diferents La diferent posició de les orelles en l’espai permet endevinar la posició del focus que radia l’energia sonora L’audició binaural és indispensable perquè la sensació sigui estereofònica
lent gravitacional
Creu d’Einstein
© Corel
Física
Imatge predita per Einstein, per la qual la llum que procedeix d’una galàxia situada darrere un cúmul queda distorsionada per l’atracció gravitatòria d’aquest.
Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre
líquid de Fermi
Física
Sistema de partícules idèntiques i interaccionants sotmeses al principi d’exclusió de Pauli.
El mateix sistema, però, quan les partícules no interaccionen, és anomenat gas de Fermi La teoria del líquid de Fermi és deguda al físic soviètic LLandau
simètric | simètrica
Física
En mecànica quàntica, dit de les funcions i vectors que representen sistemes de partícules idèntiques tals, que romanen invariables per qualsevol permutació de les partícules entre elles.
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
activitat òptica
Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…