Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
colorimetria
Física
Mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Per a determinar les components d’una radiació lluminosa hom empra colorímetres, fotocolorímetres , o, indirectament, espectrofotòmetres
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g , on g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
cambra de deriva
Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
coeficient d’atenuació
Física
Per a partícules indirectament ionitzants d’una energia determinada i per a un material determinat, probabilitat que una partícula interaccioni per unitat de recorregut.
Es representa per la lletra mu i té les dimensions de l’invers d’una longitud
coeficient de difusió
Física
Per a partícules indirectament ionitzants d’una energia determinada i per a un medi material determinat, probabilitat que una partícula sigui difosa per unitat de recorregut.
És la diferència entre els coeficients d’atenuació i d’absorció
energia solar
Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i…
kerma
Física
Suma de les energies cinètiques inicials de totes les partícules carregades, produïdes per la radiació indirectament ionitzant en un petit volum d’una substància, dividida entre la massa d’aquest volum.
El seu símbol és K i en el Sistema Internacional la seva unitat és el J/kg
manoscopi
Física
Aparell per a indicar i, indirectament, mesurar pressions de gasos, consistent en un tub transparent que conté un líquid de densitat coneguda (aigua, mercuri, etc), l’alçada del qual tradueix la pressió del gas contingut en el recipient on és connectat.
factor d’acumulació
Física
Per a un material determinat i una radiació determinada indirectament ionitzant, factor de correcció pel qual s’ha de multiplicar la intensitat del feix incident en un punt determinat, deduïda de la corba d’atenuació, per a obtenir el valor real en aquest punt.
alfatró
Física
Aparell emprat per a determinar indirectament la pressió d’un gas molt enrarit mitjançant la mesura del corrent d’ionització produït pels xocs amb les molècules del gas d’un feix de partícules α emeses per una substància radioactiva (radi, poloni, tori, etc.) col·locada en el si del gas.