Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
centre òptic d’una lent

Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
Max Abraham
Física
Físic alemany.
Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter
constant de Rydberg
Física
Constant, inicialment empírica, que intervé en la llei de Moseley.
En la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr hom l’expressa per R ∞sub = m e e 4 /8ε 2 0 h 3 c , o bé per R = μ e 4 /8ε 2 0 h 3 c , segons que la massa del nucli atòmic sigui considerada infinitament gran respecte a la de l’electró o bé que, en el moviment planetari de l’electró al voltant del nucli, hom prengui com a massa de l’electró la massa reduïda μ = m e M / m e + M que li correspon en el sistema electró-nucli En aquestes expressions, m e és la massa de l’electró en repòs, e la càrrega de l’electró, ε 0 la permitivitat del buit, h la constant de Planck, c la velocitat de…
irradiància
Física
Quocient entre el flux energètic rebut per un element infinitament petit de superfície i l’àrea d’aquest element.
exitància
Física
Quocient entre el flux emès per un element infinitament petit d’una superfície emissora i l’àrea d’aquest element.
Hom la representa per M Segons que el flux considerat sigui energètic o lluminós, hom parla d' excitància radiant M e o d' excitància lluminosa M v
difracció de Fraunhofer
Física
Tipus de difracció que s’esdevé quan el focus emissor d’ones i la pantalla receptora s’allunyen infinitament del dispositiu de difracció.
constant radioactiva
Física
En una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie (núclid), probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que la componen.
La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
aplanètic | aplanètica
Física
Dit del sistema òptic centrat, estigmàtic per a una parella de punts A, A´, situats sobre l’eix, que és també estigmàtic per a parelles de punts B, B´, infinitament propers, respectivament, a A i A´ i situats en plans normals a l’eix en A i A´.