Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
banda de freqüències
Física
Interval de freqüències d’un espectre
.
Hom parla de bandes d’absorció o de bandes d’emissió segons que l’interval sigui absorbit o emès pel sistema físic en qüestió
cent
Física
Unitat de separació de freqüències, definida per l’interval entre dos sons la raó de les freqüències bàsiques dels quals és 72885.
En conseqüència, l’interval entre dues freqüències és, mesurada en cents, igual a 1 200 vegades el logaritme en base 2 de la raó de les freqüències
dilatació del temps
Física
Efecte relativista segons el qual un rellotge en moviment mesura un temps superior a l’equivalent d’un rellotge en repòs.
Si Δ t' és l’interval mesurat en aquest darrer, i Δ t' és l’interval mesurat al rellotge mòbil, aleshores Δ t' > Δ t
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
calorímetre aneroide
Física
Calorímetre no isotèrmic que utilitza com a cos calorimètric un metall d’una gran conductivitat calorífica, com, per exemple, el coure, per tal d’assolir una igualació ràpida de temperatures.
És vàlid per a un interval de temperatures d’uns 300°C
circuit de coincidència
Física
Circuit electrònic proveït de diverses entrades i una sortida en la qual només apareix senyal en el cas que apareguin en cadascuna de les entrades impulsos simultanis.
Té un temps de resolució no nul i considera impulsos simultanis els que arriben separats per un interval més petit que el temps de resolució
comptador de Čerenkov
Física
Comptador que mesura la quantitat de partícules que tenen una velocitat suficient per a emetre llum per efecte radiació de Čerenkov
.
És, doncs, un comptador selectiu , i els models més perfeccionats poden ésser usats com coptadors-preparadors que forneixen partícules amb velocitats compreses dins d’un determinat interval
teoria multigrup
Física
Teoria relativa als neutrons de la física dels reactors nuclears.
Segons aquesta teoria, l’interval d’energia en què evolucionen els neutrons és descompost en un cert nombre de bandes de característiques definides, la qual cosa permet de simplificar l’estudi del flux neutrònic
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de…
vida mitjana
Física
Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de ‘‘vida’’) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.
La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2