Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
magnetó de Bohr
Física
Unitat de moment magnètic intrínsec de l’electró.
És definit per μ Β = ħ | e | |/ 2 m e c , essent ħ la constant de Planck dividida per 2π, | e | el valor absolut de la càrrega elèctrica de l’electró, m e la massa en repòs de l’electró i c la velocitat de la llum El seu valor és 0,578 837 85 95 × 10 -14 MeV G -1 o bé 9,274078 36 × 10 -24 J T -1 El moment magnètic intrínsec de l’electró és μ = -g e μ Β S / ħ, essent g e el factor giromagnètic de l’electró i S el spin en conseqüència, en un estat de spin ħ / 2, el moment magnètic de l’electró és - g e / 2 en unitats de magnetó de Bohr
spin
Física
Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les ratlles espectrals…
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…