Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llei de Boyle-Mariotte
Física
Cas particular de l’equació d’estat d’un gas perfecte.
Estableix que, a temperatura constant, el volum ocupat per una massa gasosa és inversament proporcional a la pressió a la qual és sotmès el gas Analíticament, s’expressa pV = constant, on p representa la pressió total, i V el volum de la massa gasosa
constant radioactiva
Física
En una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie (núclid), probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que la componen.
La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1
força gravitatòria
Física
Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.
És inversament proporcional al quadrat de la distància entre les masses, com es desprèn de la llei F = Gm 1 m 2 / r 2 1 , dita de la gravitació universal Aquestes forces són, en una bona part, les responsables de l’estructura de l’Univers en el pla astronòmic
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
llei de Poiseuille
Física
Llei formulada per Jean Léonard Poiseuille el 1840.
Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η
llei de Coulomb
Física
Llei fonamental de l’electroestàtica.
Segons la qual dues càrreges elèctriques puntuals i estacionàries s’atreuen o es repelleixen, segons que siguin iguals o diferents llurs signes, amb una força mútua dirigida seguint la recta que les uneix i proporcional al valor de les càrreges i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa En el buit, l’expressió vectorial de la llei de Coulomb és F =1/4πε 0 qq'/r 3 r , on, escollida q com a referència, F és la força experimentada per q ', ε 0 és la permitivitat del buit, r el vector que uneix q amb q' , i r el seu mòdul Si les variables són expressades…
radiació de Hawking

Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
semiconductor
Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…