Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
Martinus J.G. Veltman
Física
Físic holandès.
Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les teories de…
Kenneth Geddes Wilson
Física
Físic nord-americà.
Graduat en matemàtiques a la Universitat de Harvard, es doctorà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1961 Del 1963 al 1988 fou professor de física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York L’any 1988 passà a la Universitat de l’estat d’Ohio, on es retirà el 2008 Demostrà que els fenòmens crítics de les transicions de fase es diferencien de la majoria dels altres fenòmens físics pel fet que, a efecte de llurs càlculs, es regeixen per escales molt diverses Les seves descobertes són aplicables a un gran nombre de situacions físiques Destacà també en l’estudi dels quarks, tant en l’…
Joseph von Fraunhofer
Física
Físic alemany.
Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre
Olaf Kristian Birkeland
Física
Físic noruec.
Professor de física a la Universitat d’Oslo Investigà el magnetisme terrestre i les aurores boreals elaborà una teoria cosmogònica fonamentada en el magnetisme solar Juntament amb Samuel Eyde, desenvolupà un procediment d’oxidació de nitrogen atmosfèric mitjançant l’arc voltaic
Wilhelm Eduard Weber

Wuilheim Eduard Weber
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber
Ernest Thomas Sinton Walton
Física
Físic irlandès.
En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín
Julius Rosenberg
Física
Físic nord-americà.
Ell i la seva muller foren acusats d’espionatge a favor de l’URSS en l’època coneguda com de la cacera de bruixes del maccarthisme Foren condemnats a mort el 1951 i executats dos anys després, malgrat les protestes internacionals
James Power Gordon
Física
Físic nord-americà.
Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa magnètica i l’estudi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina