Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids
pió
Física
Nom genèric dels tres mesons més lleugers, els mesons π, de càrregues respectives —1, 0 i +1.
Formen un multiplet d’isospin un isomultiplet El 1935, Yukawa suggerí que la interacció forta entre les partícules que formen els nuclis atòmics els nucleons neutró i protó, era deguda a l’intercanvi de pions entre aquelles Els pions foren detectats el 1947 Tenen spin i estranyesa nuls i, en termes dels quarks, la seva expressió és ud π + , uū π o i dū π - partícula
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
balança de precisió
Física
Balança que, pel disseny, els materials i l’acurada construcció, fa possible la determinació de masses amb un grau elevat d’exactitud.
Per tal d’evitar que els possibles corrents d’aire afectin l’operació de pesar, i també per a protegir-la de la pols i de les variacions de temperatura, la balança resta tancada dins d’una vitrina , accessible pel davant o pels costats per a manipular-hi Generalment, inclouen també un mecanisme de palanques que permet d’incorporar els pesos des de l’exterior La majoria de les balances de precisió, i totes les destinades a l’ús analític són del tipus aperiòdic balança aperiòdica El canastró de la balança de precisió és construït d’aliatges lleugers, per tal que no es deformi…
reacció termonuclear
Física
Reacció nuclear de fusió de dos nuclis lleugers en què es produeix un nucli més pesant tot alliberant-se l’energia de fusió
.
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de…
quark u
Física
Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró, que juntament amb el quark d forma el doblet d’isospín de quarks lleugers.
quark d
Física
Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica -1/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró, que juntament amb el quark u forma el doblet d’isospín de quarks lleugers.
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…