Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
Fidel Enric Raurich i Sas
Física
Físic i químic.
Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
José Casares Gil
Física
Químic i físic gallec.
Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats
Arthur Jeffrey Dempster
Física
Físic nord-americà d’origen canadenc.
Es llicencià en física 1910 a la Universitat de Toronto Anà a Alemanya a continuar els estudis En esclatar la Primera Guerra Mundial es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat a la Universitat de Chicago 1916, de la qual fou professor del 1919 al 1950 Pràcticament centrà totes les investigacions en el descobriment d’isòtops estables i la mesura de llur abundància relativa Investigà les descàrregues elèctriques al si d’una massa gasosa i dissenyà un espectrògraf de masses basat en les desviacions experimentades per un eix d’ions positius en ésser sotmesos a l’acció d’un camp magnètic Fou el…
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el 2004,…
Geoffrey Hinton
Física
Psicòleg cognitiu i informàtic britanicocanadenc.
Es llicencià en psicologia experimental al King’s College de Cambridge 1970 i es doctorà en intelligència artificial a la Universitat d’Edimburg 1978 Treballà a la Universitat de Sussex, a la Universitat de Califòrnia San Diego, EUA i a la Universitat Carnegie Mellon Pittsburg També fou el director fundador de la unitat de neurociència computacional al University College de Londres Creà l’empresa DNNresearch Inc, que el 2013 fou adquirida per Google, i des d’aquest any treballa a l’empresa i és professor del departament d’informàtica de la Universitat de Toronto Des del 1998 és membre de la…
Peter Grünberg

Peter Grünberg
© Forschungszentrum Jülich
Física
Físic alemany d’origen txec.
Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans variacions en les…
Ramon Pascual de Sans

Ramon Pascual de Sans
© Fototeca.cat
Física
Físic, fill de J Josep Pascual i Vila
.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels mamífers, i demostrà…