Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
electró lligat
Física
Electró la funció d’ona del qual és negligible fora de les proximitats de l’àtom a què pertany.
muoni
Física
Sistema constituït per un muó positiu i un electró lligats per interacció electromagnètica.
Es comporta de manera similar a un àtom L’antipartícula és l' antimuoni , estat lligat del muó negatiu i un positró
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l…
charmonium
Física
Mesó format per l’estat lligat d’un quark encantat c i el seu antiquark.
Els seus diferents estats de spin o d’excitació constitueixen la família de les partícules ψ
deuteró
Física
Nucli del deuteri, isòtop de l’hidrogen, compost per un protó i un neutró.
Té un sol estat lligat a 2,25 MeV, puix que les forces nuclears són de poc abast L’estudi del deuteró és fonamental en física nuclear, puix que és el sistema més simple dels formats per més d’un nucleó en aquest cas es tracta de dos cossos, problema ben resolt en mecànica quàntica Hom empra, doncs, el deuteró, complementat amb la difusió nucleó-nucleó, com a test per tal de conèixer les forces nuclears A causa de l’existència del moment quadripolar, aquestes forces nuclears no poden ésser solament centrals, puix que, si ho fossin, la simetria faria que el nucli fos esfèric i, per tant, amb…
sistema del laboratori
Física
Sistema de referència lligat a l’observador i, per tant, en repòs respecte als aparells de mesura.
Walter Kohn
Física
Físic austríac.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern