Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
aclínic | aclínica
Física
Dit dels llocs de la superfície terrestre on l’agulla imantada no té inclinació magnètica.
temps oficial
Astronomia
Física
Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs que són en un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el temps oficial…
mitger
Física
Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
Antigament, i en alguns llocs, equivalia a la mitgera
petricó
Física
Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, pròpia del Principat de Catalunya, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 l a Barcelona.
A diversos llocs, com Lleida i Tarragona, era anomenat correntment quart de porró
interferència constructiva
Física
En un interferòmetre, qualsevol dels punts en els quals coincideixen els màxims valors de les intensitats de les ones que hi interfereixen.
Els llocs geomètrics definits per aquests punts apareixen com a franges brillants rectes o circulars, segons el tipus d’interferòmetre
molinada
Física
Mesura d’olives de valor variable, segons les comarques i la mena de feina.
A Calaceit, la molinada de molí val 27 decalitres, i la molinada replegadora , 36 decalitres, i en altres llocs té un valor comprès entre aquests dos
faneca
Física
Mesura de capacitat per a àrids, dividida en 8 almuds o en 12, d’un valor variable segons els llocs.
Al País Valencià equival a 33,5 l, al Priorat a 42,50, a Àger Noguera a 10, a Aragó a 22,4 o a 42,8, etc
grau geotèrmic
Física
Geologia
Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per experimentar un augment de temperatura d’un grau centígrad.
El grau geomètric, a l’igual del gradient geòtermic, varia segons els llocs El valor mitjà, per a profunditats superiors a 25 m, i fins als primers milers de metres, és comprès entre els 35 i els 100 m gradient tèrmic
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels…
mesuró
Física
Antiga mesura per a grans, equivalent a 1/6 de la mesura.
Coincideix amb el cop i la cossa en algunes comarques gironines Val 3,01 l a Girona i és igual a 1/2 quartà, o sia 3,05 l, a Lleida Comprèn en general 2 picotins, però a Lleida i en alguns altres llocs és dividida en 4 picotins