Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cicle
Física
Part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un període.
El cicle per segon és emprat com a unitat de freqüència, així com els seus múltiples, bé que actualment hom en sol dir hertz
Louis Melsens
Física
Físic belga.
Perfeccionà l’invent de Franklin per evitar l’efecte dels llamps El seu parallamps amb puntes i conductors múltiples fou adoptat a Europa a la segona meitat del s XIX
watt
Física
Unitat SI de potència.
Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt
lent de Fresnel
Física
Tipus de lent de gran obertura i de longitud focal molt curta que, respecte a les lents convencionals, és més plana, prima i pot construir-se en grans superfícies.
Dissenyada pel l’enginyer francès JA Fresnel per a la construcció de lents per a projectors de fars, actualment els seus usos són múltiples en el camp de la illuminació, si bé també s’aplica en dissenys de concentradors solars
electronvolt
Física
Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb diferència de potencial d’un volt.
El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV
hertz
Física
Unitat SI (derivada) de freqüència.
És la freqüència d’un fenomen periòdic 1s, i, per tant, equival a 1 cicle per segon c/s Sovint són emprats els seus múltiples, especialment el kilohertz kHz, el megahertz MHz i el gigahertz GHz Rep el seu nom del físic Heinrich Hertz
cristall fotònic
Física
Material compost de nanoestructures dielèctriques que donen lloc a una constant dielèctrica que varia de manera periòdica, cosa que afecta la propagació de la llum.
El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser
sistema mètric decimal
Sistema mètric decimal
© Fototeca.cat
Física
Sistema decimal d’unitats basat en el metre i en el kilogram.
Fou propugnat per França l’any 1791 per tal de normalitzar i unificar la gran varietat de sistemes de mesures existents als diferents països i contrades Té l’avantatge que els múltiples i submúltiples de cada unitat són potències de 10, la qual cosa facilita els canvis d’escala d’una mesura, atès que la numeració emprada en l’escriptura i els càlculs corrents és decimal unitat
quantització
Física
Procés d’assignar a una magnitud física un conjunt discret de valors, generalment múltiples d’un valor elemental.
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta