Resultats de la cerca

Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos

Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són…

Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…

La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…

Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el punt q de l’…

No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…

Els mètodes termoestàtics indiquen el sentit d’un procés de canvi, però no la velocitat del canvi

Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…

Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…