Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
força forta
Física
Interacció fonamental responsable de mantenir la cohesió del nucli atòmic.
La força forta és una de les quatre interaccions fonamentals, la d’intensitat més elevada És una força de curt abast que no es nota més enllà del nucli atòmic Es transmet per intercanvi de gluons
suspensió
Física
Dispositiu, element, etc, emprat per a mantenir suspès l’element o la part mòbil d’un aparell de mesura o anàleg.
El tipus de suspensió influeix sobre la sensibilitat i l’estabilitat de l’aparell, i pot ésser feta mitjançant un o més fils de torsió suspensió monofilar, bifilar, perns, ganivets, etc
antiretorn pilotat
Física
Antiretorn en el qual alguns desplaçaments de l’obturador són obtinguts en general mecànicament mitjançant un pistó, que és mogut per una pressió-pilot aplicada a una de les seves cares.
En algunes vàlvules, l’acció del pilotatge impedeix l’obertura de l’obturador, però és molt més generalitzat l’efecte contrari, és a dir, que l’acció del pilotatge faci obrir l’antiretorn, bé que la seva tendència natural el porti a mantenir-se tancat Aquest tipus d’antiretorn pilotat és aplicat als circuits hidràulics i pneumàtics de comanda quan cal que, en comandar una maniobra, el fluid pugui circular en els dos sentits, però convé assegurar una estanquitat, el més perfecta possible, mentre no se'n comanda cap
autofocus
Fotografia
Física
Dispositiu que enfoca automàticament.
Regula automàticament el pla focal de la imatge de manera que coincideixi amb l’emulsió —o el sensor en el cas de càmeres digitals— per tal de proporcionar una imatge nítida És format per un o diversos sensors AF que cobreixen, cada un, un sector del fotograma Hi ha diversos sistemes d’autofocus l' estàtic , que enfoca objectes immòbils l' autofocus amb seguiment , que és capaç de detectar si un objecte està en moviment i mantenir-lo ben enfocat, i el dinàmic , format per diversos sensors AF i que és capaç de detectar si un objecte en moviment canvia de sensor AF i passar el…
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i, així, …
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una…
encebament
Física
Acció d’omplir o de mantenir plena de líquid la canonada d’aspiració d’un òrgan de bombament perquè es pugui produir la succió normal del líquid.
L’encebament pot ésser aconseguit amb una vàlvula de retenció o bé amb una bomba autoencebant
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen, però, limitacions L’avenç tecnològic ha…