Resultats de la cerca

És igual a la dosi de radiació que produeix sobre un òrgan humà els mateixos efectes que una dosi d’1 gray de raigs X d’una energia de 250 keV absorbida pel mateix òrgan Equival a 1 J/kg Rep el seu nom del físic suec Rolf Sievert 1896-1966

És anomenada també zona paraxial

En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior

És un dels nombres quàntics que caracteritzen l’estat d’una o de diverses partícules en un sistema atòmic El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l’estructura hiperfina de les ratlles espectrals d’un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l’electró, per explicar, també, l’estructura fina de les ratlles espectrals…

Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió n Un…

A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…

Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja conegudes pel que fa…

El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…