Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
anomaló
Física
Nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien si hom atengués el nombre de nucleons que el formen.
No sembla que aquestes modificacions puguin explicar-se per cap mecanisme simple
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
clepsidra
clepsidra alemanya del segle XVII
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Instrument per a mesurar el temps basat en els diferents nivells assolits per l’aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d’un petit orifici; hom fa la lectura de l’hora en una escala horària uniforme fixada al recipient receptor.
Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII
Edme Mariotte
Física
Físic francès.
Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels…
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…
galvanòmetre

Esquema d’un galvanòmetre de quadre mòbil
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.
El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada Aquest galvanòmetre, anomenat també…