Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija…
John Hopkinson
Física
Físic i enginyer electrotècnic anglès.
Estudià a les universitats de Cambridge i Londres Treballà inicialment en el camp de la illuminació elèctrica i després en el de l’electricitat, especialment en l’anàlisi del magnetisme Estudià les màquines dinamoelèctriques i els motors síncrons i enuncià la llei que duu el seu nom
Gifford George Scott
Física
Físic nord-americà.
Treballà als laboratoris de la General Motors, on investigà les propietats de les substàncies termomagnètiques El 1967 donà a conèixer l’efecte que duu el seu nom sobre el moment de torsió que experimenta un cilindre suspès en un gas paramagnètic a baixa pressió i sotmès a l’acció d’un camp magnètic
Galileo Ferraris
Física
Físic i enginyer italià, professor de física a l’escola de guerra i a l’escola d’enginyers de Torí.
Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques…
William John Macquorn Rankine
Física
Enginyer i físic escocès.
Fou professor a la Universitat de Glasgow És un dels creadors de la termodinàmica, en el qual camp féu nombroses aportacions Treballà en diverses màquines i motors tèrmics de vapor, d’aire calent, etc i ideà el cicle que duu el seu nom Estudià també l’equilibri dels cossos elàstics Publicà nombroses obres i articles, com A Manual of Steam Engine 1859 i Miscellaneous Scientific Papers 1881, obra pòstuma
André Blondel
Física
Físic i enginyer francès.
Establí la classificació de les magnituds fonamentals de la fotometria, i n'elegí les diverses unitats Investigà la teoria d’alternadors i motors síncrons i línies de conducció El 1893 inventà l’oscillògraf de bobina mòbil, i el 1909 projectà la maquinària de la central de les Gorges du Rhône de Génissiat S'interessà també en radioelectricitat, creà els primers radiofars i escriví, entre d’altres obres, Les transmissions électriques d’énergie 1898 i Théorie des moteurs synchrones à courants alternatifs 1896
cogeneració
©
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d' autogeneració Els sistemes anomenats d' energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els motors…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor…
turbina
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials…