Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
holograma
Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte…
índex de refracció
Física
Per a un medi material, nombre adimensional n=c/v, on c és la velocitat de la llum en el buit, i v la velocitat de la llum en el medi material considerat.
Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del qual havia estat proposada i…
experiment de Michelson-Morley
Esperiment de Michelson-Moarley, el mirall Ms divideix el raig de llum en dos (r1 i r2) que recorren la mateixa distància fins a O; si la llum fos una variació de l’èter hih aura cert tipus d’interferències a O (v és la velocitat amb què la Terra - i l’aparell- es mouen en aquest èter hipotètic)
© Fototeca.cat
Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
sentit
Física
Matemàtiques
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Generalment els dos sentits possibles d’una direcció són anomenats sentit positiu i sentit negatiu i fixats convencionalment
muoni
Física
Sistema constituït per un muó positiu i un electró lligats per interacció electromagnètica.
Es comporta de manera similar a un àtom L’antipartícula és l' antimuoni , estat lligat del muó negatiu i un positró
densitat de fons
Fotografia
Física
En un negatiu o en una còpia fotogràfics, densitat òptica de les zones no exposades.
És més gran com més ràpida és l’emulsió És anomenada també nivell de vel
constant de desintegració
Física
Coeficient de proporcionalitat que relaciona el nombre de nuclis que es desintegren per unitat de temps amb el nombre de nuclis presents en aquell instant.
L’expressió matemàtica és donada per l’equació dn = λ n , λ essent la constant de desintegració, n , el nombre de nuclis presents, i dn , el nombre de nuclis que desapareixen el signe negatiu indica el fet de la minva del nombre de nuclis La variació de l’activitat en el temps, funció del nombre de nuclis, va relacionada amb la integral de l’anterior equació, l’expressió de la qual és nt = n₀e -λt , n₀ essent el nombre de nuclis en l’instant inicial, i t , el temps transcorregut des d’aquest instant inicial Unes magnituds derivades de la constant de desintegració són la vida…
muó
Física
Tipus de partícula fonamental, constituït de dues espècies, pertanyents al grup dels leptons, que es distingeixen per llur càrrega elèctrica.
El muó negatiu , μ - , té la càrrega de l’electró i el muó positiu , μ⁺, té la mateixa càrrega però positiva Tenen spin 1/2 i llur massa en repòs és m μ =105,66 MeV Amb una vida mitjana d’uns 10 -6 s, experimenten desintegració β μ - →e - +ν e +ν μ i μ⁺→e⁺+ν e +ν&μ&μsub, on ν e i v&μ&μsub són el neutrí de l’electró i del muó, respectivament, i ν μ és l’antineutrí del muó neutrí Els muons són produïts, essencialment, per desintegració de mesons , com, per exemple, per desintegració de pions π⁺ →μ⁺ν μ i π - →μ - +ν μ El neutrí associat al muó, ν μ , és anomenat…