Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
neguentropia
Física
Electrònica i informàtica
Entropia negativa.
El concepte, introduït per LBrillouin, té un significat invers del de l’entropia si aquesta mesura el grau de desordre d’un sistema, la neguentropia mesura el grau d’ordre d’un sistema Com més gran és la informació que hom posseeix sobre l’estat d’un sistema, tant més gran és la neguentropia El teorema de Szilard-Brillouin , que generalitza el segon principi de la termodinàmica, afirma que, en un sistema aïllat, la suma de la informació i de la neguentropia no pot més que disminuir, tot restant constant a les transformacions reversibles
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental
d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
diamagnetisme
Física
Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.
La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals
reactivitat
Física
Magnitud adimensional que, en un reactor nuclear, expressa, relativament al factor de multiplicació
efectiu, K e f
, l’excés (o defecte) d’aquest factor respecte a 1.
Formalment és representada per Quan la reactivitat és negativa rep el nom d' antireactivitat
negatró
Física
Electró.
El terme és usat quan hom vol palesar la seva càrrega negativa a fi de no confondre'l amb el positró, que la té positiva
rho
Física
Nom genèric d’un tipus de mesó de spin 1.
Hom en coneix tres, el ρ + , el ρ - i el ρ 0 de càrrega elèctrica positiva, negativa i nulla, respectivament En termes dels quarks, són ud dū i uū, respectivament
susceptibilitat magnètica
Física
Quocient entre la polarització magnètica P m i la intensitat de camp H
.
Hom la representa per χ m , o sia χ m = P m / H = μ 0 μ r -1 = μ-μ 0 La susceptibilitat magnètica és sempre molt petita negativa en els cossos diamagnètics i positiva en els paramagnètics, llevat dels cossos ferromagnètics, en què és molt elevada
vorticitat
Meteorologia
Física
Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid.
És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferi nord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferi nord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud
teoria de Dirac
Física
Teoria formulada per Dirac el 1930 per tal de resoldre el dilema que plantejava l’existència de solucions corresponents a estats d’energia negatius, mancades de significació física.
Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni electromagnètic
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física